INTRODUCCIÓ

Tothom sap que les coses no són el que semblen.

Ni les persones.

Que les etiquetes no serveixen per a res. Gairebé res.

100x100 cotó, a banda.

I que la majoria de definicions estan obsoletes.

(Per què serveixen les definicions?)

DEFINICIONS

EXPOSICIÓ: Acció d’exposar o d’exposar-se; l’efecte.

PINTURA: Art de pintar.

Taula, làmina, llenç en què és pintada una cosa;

la mateixa obra pintada.

ISARDS: Petits antílops semblants a la cabres que viuen als Pirineus.

REALITATS

EXPOSICIÓ: Persones diverses que sota l’objectiu comú de

gaudir amb les obres dels Isards, de veure aquell que fa

temps que no veus, de sortir de casa o de

“m’he equivocat de lloc, creia que això era un forn de pa”,

es troben en un espai concret i miren, parlen, riuen,

xerren, s’emocionen, i miren i miren i miren.

PINTURA: Avui i aquí, el que fan en Xavier, en Joan, en Kiku i en Jordi.

Gargots, dibuixos, abstraccions, taques, sensacions, sentiments,

instal·lacions, conceptes, objectes, mirades...

ISARDS: Joan Batlles i Pi. Kiku Mena. Jordi Riera. Xavier Vilageliu

 Es troben per sopar cada setmana i parlen del món: de la política, de la cultura, de l’art. Tiren endavant projectes artístics arriscats i s’autofinancien. “Mai es jutgen els uns als altres”

Han pintat. Pinten. Pintaran.

I fa anys que trisquen per les muntanyes de Granollers.

CONCLUSIÓ

O bé avui som aquí veient “l’acció d’exposar una taula, làmina o llenç que un grup d’animalons semblants a les cabres que viuen al Pirineu, han pintat”

O potser...

Hem vingut a xerrar amb algun Isard granollerí, a veure què han fet aquest cop, sigui el que sigui i per posar-li algun títol a la trobada, li hem dit:

EXPOSICIÓ DE PINTURES DELS ISARDS

Les coses no són el que semblen.

I les etiquetes... tampoc.

Marina Martori, 2005